divendres, 25 de febrer del 2011

Les primeres orquídies de la temporada

En previsió de trobar les meves flors silvestres preferides, vaig sortir amb la meva càmera i el Tamron 90mm f2, 8, que és difícil de dominar i sense trípode, t'has d'oblidar de fer alguna foto mig decent. Per trípode vaig fer servir el bean bag i un Kimbo per poder tirar-me a terra. Vaig tenir sort, en vaig trobar qualquna.


No sé molt bé si és cert que són les primeres, supòs que , perquè fins ara el fred ha estat ben aferrat a terra. Per a mi si que són les primeres d'aquest any. Quina alegria al trobar-les, caminant mirant el terra i de sobte ... una, la primera, la Ophrys fusca o semblant. Mosques negres.


Ophrys fusca (en mallorquí és diuen mosques negres)


Després vaig trobar unes Himantoglossum, precioses, hi havia uns quants peus, a prop els uns dels altres, alguns ni tan sols tenien desenvolupades les flors, només uns pocs capolls.



 Himantoglossum robertianum (mosques blanques)


Les longicornus tampoc abundaven, només per deixar testimoni, en vaig trobar dos rodals i res més.
Espero que d'aquí a uns dies podré trobar-ne moltes, moltes més.



 
Els desenfocaments que dóna aquest objectiu són espectaculars. En cap cas he canviat el fons. 
Vos deix dos enllaços a dues estupendes pàgines: el web del Botànic de Sóller, on he fet algun taller d'orquídies i una altra web d'orquídies de la mediterrània.

 http://www.florasilvestre.es/mediterranea/Orquideas.htm


http://www.jardibotanicdesoller.org/ca/jbs.php

diumenge, 20 de febrer del 2011

Teulats de Santa Creu

Una vegada més, el passat diumenge, vaig estar amb la gent de ARCA amb la visita nomenada Teulats de Santa Creu, a partir d'aquesta sortida, ens acompanyarà un o una poeta o poetessa, segons convingui.
Aquesta vegada, amablement ens va acompanyar i va llegir alguns dels seus poemes Biel ST Sampol, va ser realment un plaer escoltar-lo. He de dir-vos que aquestes passejades sobre les teulades estan resultant molt millor del que mai em vaig imaginar.






Com que Biel Sampol ens va donar un llibret amb la mostra de la seva obra i ens anava indicant què poema estava llegint, aprofito per deixar-vos un dels seus bells versos.


[Liber Eclesitastes]
Porser sí, predicador
és bo saber que hem de morir
perque és senyal que som vius
i viure s'ho paga
(potser).
S'ho paga potser estimar
i també odiar de vegades
 i fins i tot envejar.
Però potser, fill de David, morir també s'ho paga,
i deixar d'estimar, d'odiar, d'envejar.
Si hi reflexionam fredament,
rei de Jerusalem,
fent abstracció del fet que per a bé o per a mal som vius
fa mal decantar-se per una cosa o l'altra.
Per sort o per desgràcia, no hem de triar generalment,
així que deixam que vida i mort segueixin el seu curs.
I, mentrestant, estimam, odiam, envejam ...
En una paraula, ens entretenim.
Si no ho féssim així, la tria fóra ben senzilla.
Potser.
Biel Sampol

l'Àngel  a l'entrada de la parròquia Santa Creu



Làpida de Bernardus de Cunilleres, prohome d'aquest temple.
 En aquesta vista del barri de Sant Pere, es pot observar la gran tradició mallorquina pel mar. Gairebé totes les cases més senyorials, tenen a la part alta una torreta de observació, ja que gairebé totes les persones que vivien en aquest barri eren armadors i sovint cercaven en l'horitzó (o dins el darrer blau, en boca de Carme Riera) a veure si veien arribar els seus vaixells.





 Vistes des del campanar, quina ciutat més preciosa !!!!!!!!!!!!

 
Biel Barceló compleix una missió encomiable, ens va assessorant i relatant amb molta gràcia, petites històries, moltes vegades petits detalls referits al lloc o algun detall del lloc, fent que amb els seus relats, anem (jo almenys) coneixent la cultura, part de la història de la meva ciutat, que tant m'agrada i amb aquests passejos he trobat l'activitat justa que em venia de gust fer. Cultura, història, 'pedres' i fotografia. No puc demanar més.


I aquesta ha estat la nostra sortida, Teulats de Santa Creu, desitj la hagueu gaudit, a mi m'ha encantat compartir-la amb tots els que vos heu interessat pel tema.

Salut i fins la propera

divendres, 11 de febrer del 2011

Ricard Terre ---- Hoy no voy a poner una de mis fotos

Hoy dedico esta entrada a una de las fotografias que marcan mi recuerdos, y que gracias a esta y algunas otras, formato postal, recogidas y recolectadas en pequeñas tiendas casi olvidadas, fui guardando las imágenes que más me gustaban. (desgraciadamente con la postal de esta foto no se lo que ocurrió, pero hoy en día no se encuentra junto con las otras guardadas ...)

Ricard Terre, un gran fotógrafo, que hasta ahora desconocía todo de él, bueno todo no, su famosa fotografía de la niña de comunión la conocía y además necesitaba encontrarla de nuevo, esta:

Qué decir de esta fotografia, si ella lo dice todo. Algunos pensarán que le faltó sensibilidad y no le importó mostrar un defecto físico en una pequeña niña. A mi desde luego nunca me ha parecido una foto 'grosera', sino que nos muestra con una sinceridad imponente este defecto que no tiene porqué escandalizar a nadie, parece ser que le criticaron mucho la edición de esta foto. Esta niña, medio angel, siempre me ha trasmitido algo muy especial, con su mirada perdida y su entorno, seguramente porque soy niña de la generación que relata esta toma ... no sé.
Lo más importante, es que al encontrar la foto de Ricard Terre, he leído también las citas que acompañaban una de sus exposiciones y que aprovecho para copiaros, no dejéis de leer la preciosa narración que acompaña a la famosa fotografía.
 Textual:
“Mi fotografía siempre se ha situado al lado del ser humano. Nunca, ni siquiera con las fotos mas duras, tuve la intención de provocar ni de escandalizar, sino de llamar a la ternura. Hubo una foto en especial, la niña bizca de primera comunión, que causó escándalo entre mis compañeros fotógrafos, quienes opinaron que abusaba de la tragedia humana. Sin embargo yo siempre defendí esa foto y su sentido profundo, que para mí era muy otro. En la exposición Terré Miserachs Masats, que se hizo en la Sala Aixelà en 1959, presenté esta foto a tamaño natural. El día de la inauguración se me acercó un señor, que se identificó como el doctor Pascual, y ante mi sorpresa formuló el sentido profundo que yo le daba a esa fotografía. “Esa niña no es una bizca, ¡es un ángel!” me dijo. Me contó que tenía una sobrina deficiente, que también iba a hacer la primera comunión, y que deseaba que yo fuera su fotógrafo. Inmediatamente le dije que si… y él, para cerrar el trato, me preguntó cuánto le iba a cobrar. Y le respondí, espontáneamente y casi sin pensar, que mi sueldo sería la operación de la niña bizca. El doctor Pascual aceptó mi propuesta. Y así fue todo: hice las fotos a la sobrina del doctor Pascual, localicé a la niña bizca mediante un reparto de fotografías por las escuelas de Sant Boi, se le hicieron las operaciones para corregir su defecto y, al cabo de unos meses, cuando volví a Barcelona, ya viviendo en Vigo, se presentaron en casa de mis padres, la ya exbizca, vestida con su traje de primera comunión, acompañada por sus padres, que traían un pollo en la mano como obsequio. Esa foto no la hice, pero la conservo en el corazón.” R. Terre.

Mención especial al final de la frase: "Esta foto no la hice, pero la conservo en el corazón" Preciosa sin duda, no os parece?

Otras citas del fotógrafo, que incluyó en la muestra fotográfica:

“Lo que busco en mi fotografía es el espíritu del ser humano, esa esencia fundamental que permanece en el tiempo y que está en todos los lugares. Por eso, no me preocupa el orden cronológico de las fotos ni me paro en ponerles localización. El ser humano es siempre el mismo y mis fotos son intercambiables, las de hace 40 años pueden parecer de ahora mismo y haberlas hecho en Barcelona, en Portugal o en Galicia no las hace diferentes.”

“La belleza, en si misma, no es ningún valor fotográfico. La belleza, como la composición, e incluso la técnica, son elementos que nos sirven para comunicar lo más valioso en fotografía: la emoción y los sentimientos.”

“El hombre se expresa mucho mas directamente en momentos de tensión interior, en los que las preocupaciones y las emociones hablan a través de la piel. Esos momentos en que las emociones se desbordan están unidos por la fuerza que emiten. Esa fuerza expresiva es lo que hace que las fotos de Carnaval puedan parecer de Semana Santa y que los ritos funerarios puedan parecer un Carnaval.”

Todos los modelos y todos los momentos son buenos, todo depende de si está la foto en ellos o no. Tienes que tener la sensibilidad para entrar en el momento de mayor expresividad, pero yo no fabrico la foto; la foto está ahí. La foto la encuentras, no la haces. Es como el torero, que no crea el movimiento del toro, pero lo aprovecha. ¡Hay que estar al quite!


Aprovecho para agradecer a The W Side, de David Airob, blog en el que he encontrado esta estupenda entrada y que me ha hecho vibrar esa fibra interior, la verdad que hacía tiempo iba pensando encontrar un momento para dedicarme a buscar la fotografía de la comunión, incluso en casa hace unos días, charlando con mi hija, habíamos comentado sobre ella. Qué casualidad haber encontrado en su estupendo blog, esta entrada algo atrasadilla.
Por si no conocéis The W Side, os lo recomiendo totalmente: http://www.thewside.com/    estos días, con motivo de los graves disturbios de Egipto, nos ha deleitado con unas excelentes fotografías y comentarios sobre ellas y sobre fotoperiodismo, que no tienen desperdicio. Desde hace tiempo soy seguidora. Os lo recomiendo.

dilluns, 7 de febrer del 2011

Teulats de Santa Eulàlia

S'altre dissabte, els d'Arca varen organitzar una sortida ben interessant. Un passeig per les terrasses que hi ha sobre l'Esglèsia de Santa Eulàlia a Palma. Ja que les imatges parlen per elles, avui no afegiré comentaris. Aixó que vos estalviau.

 Aquesta imatge la podeu trobar al portal principal de l'Esglèsia

 Una gárgola
 Carrer del Juevert

 Escala cap al campanar
 Me va semblar molt oportú aquest joc dels arcs i les sombres de les creus.


Des de les terrasses, l'Esglèsia de Sant Francesc 
I la Seu, mai no l'havia vist des de tan a dalt.

No vos vull avorrir amb les meves fotografies, a més que encara no he acabat de processar-les. D'aquí a uns dies deixaré enllestida aquesta entrada del blog.
Salut i desitg vos agradin les meves passejades.