Des de fa temps me feia ganes de tenir dins la meva carpeta alguna foto d'aquesta preciosa planta. Floreix en els mesos més càlids de l'any, de juliol a Septbre i és d'admirar que no es socarri per aquests arenals, torrats pel sol i a més diria, arrebossats en les múltiples locions i cremes que fem servir els humans per no cremar-mos. És d'agrair la seva tenacitat: quan gairebé tots els verds és van desdibuixant per lo granat que ja está l'estiu, una gota de color, blanc i una fragància exquisida ens delecten en un calorós dia de platja.
Vaig voler fer diverses preses, res de macro, sinó la planta dins del seu entorn per entre les altres plantes i l'arena, crec que la fotografia ha de donar mèrit a la seva aportació al paisatge.
I, de passada una amb la meva ajudant favorita, que me les va subjectar un moment perquè "es mouen molt, padrina ... ' veritat que aquesta nena promet?
Com sempre, disfrutem del que tenim al nostre abast, és la millor manera de passar-ho bé i no sofrir moltes decepcions.
Salut, fotos i fins aviat.
L'herbari Virtual de l'UIB: http://herbarivirtual.uib.es/cas-ub/especie/4851.html
bon reportatge amb uns comentaris del tot encertats. Miquel R.
ResponEliminaSiempre me pareció curioso este lirio tan bonito que nace en sitio tan árido. Le has rendido un merecido tributo
ResponEliminaDe verdad que es un milagro, las últimas flores del verano. Tienen mucho mérito y más tesón.
ResponEliminaUn abrazo amigos.
Miquel! ja veig q'has pogut insertar comentaris. Que bé!