En veure com s'anava encapotat i tancant el cel, em vaig animar a sortir fins als penya-segats, no em va defraudar l'espectacle, els núvols anaven apoderant-se de tot l'espai, no em vaig adonar que la que s'estava preparant era massa gran.
Des del mar, d'una banda, i des de la Badia de l'altra, un parell de ratxes de vent molt fort em van avisar que la tempesta estava damunt de noltros. A partir d'aquest moment ni em va donar temps a guardar l'equip, vam sortir a corre-cuita, guardant la càmera i plegant el trípode mentres corríem. Els raigs queien sobre els nostres caps, aquests no els vaig agafar, per pura precaució, ni es va acudir parar fins arribar a casa.
Com havia sortit a prendre raigs, al principi em va semblar que no en portava cap a la targeta, en revisar les fotos, una petita alegria, dos llamps a la llunyania ...
Salutacions a tots ia totes, ah! compte amb les tempestes d'estiu. ;-)
