S'estava coent una bona tempesta.

Aquests dies el cel ha estat bastant amenaçador, tot i que la tempesta que vos ensenyo és de l'anterior episodi, crec recordar que era a primers del mes de setembre, encara estàvem en es Tolleric.
En veure com s'anava encapotat i tancant el cel, em vaig animar a sortir fins als penya-segats, no em va defraudar l'espectacle, els núvols anaven apoderant-se de tot l'espai, no em vaig adonar que la que s'estava preparant era massa gran.
Des del mar, d'una banda, i des de la Badia de l'altra, un parell de ratxes de vent molt fort em van avisar que la tempesta estava damunt de noltros. A partir d'aquest moment ni em va donar temps a guardar l'equip, vam sortir a corre-cuita, guardant la càmera i plegant el trípode mentres corríem. Els raigs queien sobre els nostres caps, aquests no els vaig agafar, per pura precaució, ni es va acudir parar fins arribar a casa.
Com havia sortit a prendre raigs, al principi em va semblar que no en portava cap a la targeta, en revisar les fotos, una petita alegria, dos llamps a la llunyania ...

Salutacions a tots ia totes, ah! compte amb les tempestes d'estiu. ;-)

Pancratium Maritimum - Lliri de mar

Des de fa temps me feia ganes de tenir dins la meva carpeta alguna foto d'aquesta preciosa planta. Floreix en els mesos més càlids de l'any, de juliol a Septbre i és d'admirar que no es socarri per aquests arenals, torrats pel sol i a més diria, arrebossats en les múltiples locions i cremes que fem servir els humans per no cremar-mos. És d'agrair la seva tenacitat: quan gairebé tots els verds és van desdibuixant per lo granat que ja está l'estiu, una gota de color, blanc i una fragància exquisida ens delecten en un calorós dia de platja.

Vaig voler fer diverses preses, res de macro, sinó la planta dins del seu entorn per entre les altres plantes i l'arena, crec que la fotografia ha de donar mèrit a la seva aportació al paisatge. 

 

 Aquí la podeu veure com guaita per entre les dunes d'arena.

I, de passada una amb la meva ajudant favorita, que me les va subjectar un moment perquè "es mouen molt, padrina ... ' veritat que aquesta nena promet?

Com sempre, disfrutem del que tenim al nostre abast, és la millor manera de passar-ho bé i no sofrir moltes decepcions.
Salut, fotos i fins aviat. 

L'herbari Virtual de l'UIB: http://herbarivirtual.uib.es/cas-ub/especie/4851.html

El moli - Andratx

Ja estic de nou a casa. No em puc creure la rapidesa amb què ha passat l'estiu.
Encara que hagi estat desapareguda del món de les xarxes, he fet algunes 'fotitos', amb uns models tan fantàstics com són els meus néts, no hi ha qui es resisteixi a fotografiar.les contínuament, sóc una padrina pesada amb tanta foto, pobrius!

Per anar començant, vos deixo un preciós molí pres a Andrax en companyia de la meva col.lega Catarina. Teniem molta contaminació de llums, vaig fer lo que vaig poder ...  La foto del mig m'agrada perquè queda molt visible la constel.lació de l'óssa major, amb lo que m'agraden les estrelles ... tot i que té massa elements en l'enquadrament, pel meu gust no està malament. (Admeto crítiques, jeje)



Desitg vos agradin i ja sabeu: fins aviat!!!

Resistiendo

Tengo poco tiempo y con ganas de alimentar este pequeño bloc, testigo de algunos de mis momentos mágicos.
Hoy subo esta clave alta del peque, nuesto querido Ignasi que se ha marchado una semanita con sus otros 'buelos'  y nada más marcharse ya le estábamos echando de menos.

Martina también se ha quedado unos dias en Cala Rajada, disfrutando a tope del veranito en casa de sus tios.

Hey!!! que no tengo más tiempo, el ratito de tomarme un café y prou.
Saludos!!!!!!!!! i fins aviat

La caló ya está aquí (vos desitg un bon estiu a tots i totes)

Ja tenim el mes de juliol tot just començat, ja no hi ha excusa, agafar els trastos i mudar-se a la caseta d'estiu. Sense internet i sense algunes de les comoditats a les que esteim acostumats ... hauré de fer-me a la idea, crec que abans sobrevivia molt bé sense tanta tecnologia al meu abast. Com diu la canço: resistiré ...
Aprofitaré per gaudir del moment, de la familia, passejar, llegir, escoltar bona música i el més important: jugar amb els meus preciosos néts, que per això ja se sap, no necessitem res, només voler passar-ho bé, ells sempre estan disposats.
Ja tenc el guix per dibuixar una 'rayuela' al pati, una corda per jugar a botar la corda, fa uns dies vaig comprar per na Martina un kit de jardineria, amb Nacho hauré de jugar a tastas perquè encara no sap caminar, estic segura que aquest estiu n'aprendrà ..., així que crec que l'estiuet passarà més que volant. Què penseu? bon pla, veritat?
Bé, desitjar-vos a tots un bon estiu i que no vos estrany que aquests mesos (que intentarem allargar fins que comenci l'escola una altra vegada) no em veis tan activa i el meu bloc sembli  una mica adormit.
Com sempre, vos deix amb la meva frase preferida: salut i bones fotografies. BON ESTIUET!!!!!!!!!!!

Muacs!!!!!!!!!!

Tramuntana - Els mallorquins esteim d'enhorabona

Per fi, alguna notícia bona havia d'haver entre tanta crisi i tensions.
Acabo de llegir als diaris virtuals que la nostra estimada serra de Tramuntana ha estat nomenada Patrimoni Cultural de la Humanitat.
Una bona notícia per a tots. No tinc gaire temps, així que deixo una foto postaleta del Puig Major, feta aquest hivern i a veure si tots podem gaudir d'aquest merescut nomenament.
Una abraçada

Alguns enllaços:  Ultima Hora y 20 minutos

Pep Bonet "Watching in silence"

Quan has vist les fotografies de Pep Bonet a Sa Nostra - Casal de Cultura, comprens molt bé el títol de l'exposició. No em puc imaginar una altra manera de mirar-les, només en silenci, de manera personal i introspectiva, tal com ell ha volgut transmetre tanta sensibilitat i tant dramatisme.
Com sempre, la seva obra m'emociona i em traspassa. Gràcies Pep per la poesia que transmet la teva obra.
Només vaig poder fer una foto, a algú li va semblar que no podia fer fotos i em va demanar guardar la càmera.

Adjunt el pdf de la expo: Pep Bonet