dilluns, 1 d’abril de 2019

Elena Poniatowska escriu sobre el surrealisme


Una biografía que no lo es.

Elena Poniatowska es amiga personal de Leonora Carrington (1917-2011) la última pintora surrealista que se exilió en México, donde únicamente tenía su pintura para sobrevivir.

Poniatowska construye una figura femenina turbadora en la que se encarnan los sueños, es un libro que "se desarrolla entre la locura y el arte".

La novela nos habla de la vida de la última pintora surrealista, Leonora Carrington, un personaje muy especial. Leonora nació en el seno de una familia rica y estaba dirigida a ser la heredera de un imperio textil. En lugar de aceptar este cómodo destino desde muy pronto se dió cuenta de que tenía un don especial: el poder de ver donde otros no eran capaces, el fabuloso don del arte.

Poniatowska nos habla de un ser muy solitario, que vivió en el miedo que significa estar internada en un centro psiquiátrico y esa soledad se acrecentó al llegar sola a un país, sin hablar su idioma y sabiendo que tenía que vivir de su pintura, pues su padre la había desheredado. Era una artista singular y excepcional que no pintaba de manera explícita como solían hacerlo los surrealistas, "simplemente pintaba su mundo infantil, su mundo celta, su mundo interior".



La vida social de los surrealistas es intensa. A ninguno le importa dormir de día y salir de noche. El café es el altar donde oficia André Breton. Los acólitos acuden reverentes. Breton reparte indulgencias, condena, atrae y repele. Sus fieles aplauden la expulsión de Dalí tras acusarlo de coquetear con el fascismo, perdonar al catolicismo y tener una pasión desmedida por el dinero. Cuando lo enjuician, Dalí acude con un termómetro en la boca y una cobija sobre los hombros. El juicio se convierte en una farsa.    —Amo a Gala más que a mi madre, más que a mi padre, más que a Picasso y más, incluso, que al dinero —proclama Dalí.

dissabte, 23 de març de 2019

Pen show Barcelona 2019

Aquest darrer dissabte de març, a més del canvi d'hora, a Barcelona se celebrarà el Pen show anual. Enguany promet ser tot un referent, allà se trobarà lo més interessant i granat en quan a plomes, tintes i papers, expositors de moltes ciutats han confirmat la seva assistència, se exhibiràn algunes de les novetats 2019 i com sempre, se podran tocar, provar, admirar, comentar ...
A més aquest any s'ha anunciat el sorteig de dues fantàstiques pelikan Souveran M600 turquoise-white, només per assistir al pen show.
Si estau per Barcelona el 30, vos encomàn molt fer-hi una volteta

Fins aviat!!! 


diumenge, 10 de març de 2019

El papel pintado amarillo de Charlotte Perkins Gilman

Coneixes aquesta autora? Jo fins fa poc mai no havia sentit res d'ella, ni tan sols el nom em sonava. Afortunadament, fa pocs dies, una amiga la va aconsellar i com que és un llibret de només unes 20 pàg de novel.la, això si, duu una introducció a la seva vida i obra, no vaig trigar gens en aconseguir-lo i llegir-lo.
Charlotte va ser una sociòloga, feminista, activista i escriptora, poc coneguda, ja ho veus! I és una llàstima perquè va ser un personatge molt important a la història que com podem comprovar una vegada i una altra, està completament meynspreada i oblidada pel estabishment. Una pena; igual que moltes autores que escriuen coses molt més interessants que els seus col.legues masculins i que si no feim un esforç mai no les coneixerem.
Del llibret en qüestió poc o res vos vull anticipar, només que està escrit com si fos el diari de la protagonista (possiblement autobiogràfic en tots els sentits) i que fa servir el simbolisme del paper groc de les parets del seu quarto, per transmetre l'opressió que sent per dins, ja que el seu marit què també és el seu metge l'aconsella no fer més de una hora d'activitat intel.lectual cada dia i repòs absolut ...
No el vos podeu perdre, en una horeta l'haureu llegit!!!

Fins aviat!!!!




dimarts, 15 de maig de 2018

Ploma transparent eyedropper i nova autora recomenada

Bon dia,
Fa poquets dies va arribar a casa la darrera adquisició en plomes, recent arribada de xinaland. Una preciosa ploma tota transparent, demonstrator li diuen els entesos en plomes a aquestes transparents. A més de ser transparent, la seva recarrega es fa amb un comptagotes, directament al dipòsit a l'efecte. Capacitat en té per avorrir, alerta si la carregues amb un color de tinta que no t'agrada, perquè segur que no l'acabaràs mai.

Moonmann M2 demonstrator eyedropper







 i una mostra de com escriu
Estic molt contenta amb ella, encara que una micona més fi el punt m'hagués anar millor

I ara, per acabar l'entrada d'avui, vos vull recomanar l'escriptora Jamaica Kincaid, nascuda a Antigua en 1949. Té una manera de descriure la vida i la manera de ser de la seva gent molt innovadora, és una historia dura, sense contemplacions, testimoni d'una existència cruel que és el resultat de la llarga dominació dels blancs; nord-americans i europeus. Des del principi la narració queda dins el terreny dels perdedors, dels menyspreats. Ja el títol amaga una contradicció, autobiografia de la mare, un fet quasi impossible, a més descobrirem de seguida que Xuela no va conèixer la seva mare ...
Si vos interessen les ètnies, des d'el punt de vista d'una dona, amb criteris molt ben establerts aquesta novel.la no vos decebrà. Vos convid a conèixer a Jamaica Kincaid. Jo ja estic buscant-ne algun altre llibre seu.

 Bé això és tot per avui. Com sempre:
Salut, fotos, lectures i plomes. Gaudir del que tenim al nostre abast.

dilluns, 7 de maig de 2018

Passió per les lletres

Avui toca lletres, ploma i foto.

La ressenya del llibre de Jeanette Winterson, "La niña del faro"
Una autora que si no la coneixeu vos la recoman, té una manera d'escriure poc convencional, pareix senzilla però amaga gran contingut. En particular en aquesta novel.la, el principi és molt interessant, graciós i poques vegades explicat de manera tan hilarant, vos arrancarà més d'un somriure.





i aquí el text comentat


dissabte, 5 de maig de 2018

Tintes i plomes

Darrerament m'he tornat una mica "friki", ja que estic per casa molt de temps i cal cercar cosetes per fer i no quedar tot el dia només llegint, ara m'ha pegat per les plomes estilogràfiques, tintes i els seus colors que tan bona combinació fan amb els colors de les plomes, també miro amb molta d'atenció els papers, ja que no tots van ben per escriure amb ploma.
I com que la fotografia segueix essent una de les meves aficions preferides, dons, faig retrats de les plomes i els tinters.

Avui amb la tablet, que no tenia moltes ganes de treure el trespeus i les càmeres reflex.

Una presentació matinera d'un dia de pluja.

Daniel Hechter amb Diamine Sherwood Green
Picasso amb Diamine Aqua Lagoon

Jinhao X750 amb Café des îles de J. Herbin

Duke 911 amb Gris Nuage de J. Herbin

Montemount ambar amb Heliantus de Roher & Klinger en vial de mostra

No t'hi fixis amb Diamine Misty Blue


Sheaffer Targa 1001 amb Roher & Klinger Verdigris

I aquí l'estrella de la col.lecció, la "rayadita plateà" la Pelikan M405 blau-plata-negre sense tinta en particular, totes li van molt bé

I fins aviat, amics, un altre dia vos mostraré més plomes i papers.
Salut i fotos

diumenge, 1 d’abril de 2018

Per Pasqua florida

No vull deixar passar tant de temps sense escriure al blog. I ja que darrerament tenc molta curolla amb les plomes estilogràfiques, les cal.ligrafies, les cartes escrites amb ploma i a mà, és per això que avui vos mostraré algunes de les meves escriptores. Qualcuna la tenc des de fa molts anys, d'altres són més noves i recent adquisició.





En tenc unes poques més, ja les vos mostraré un altre dia. 
Salut,  fotos, bones lectures i bon escriure.