Per això avui al costat de google m'animo a escriure la meva entrada al blog, el seu doodle ens recordarà a tots, cada vegada que realitzem una recerca, lo gran i interessant d'aquest artista fotògraf que pel que he llegit, tenia un caràcter senzill i tímid .
Durant el transcurs dels anys, Doisneau va captar els gestos normals de las gents normals, en situacions normals. Les seves fotografies parlen de les seves alegries i dels seus descobriments mentre deambulava per la ciutat. Durant bastants anys, la seva fotografia humanista va interessar poc a la crítica i va ser considerat un artista menor, potser perquè les seves fotografies no transmetien el 'glamour' parisenc que els intel · lectuals de l'època insistien en transmetre.
La seva fotografia parla d'humanitat, marginats socials, entorns degradats, però plens de vida i sentiments, amb la seva fotografia Doisneau aconsegueix transformar la deprimida realitat del moment. Es va convertir en un vagabund més, arribant a conèixer cada racó i cada cantonada del seu París estimat "París és un teatre en el qual es paga seient amb el temps perdut, i jo continuo esperant"
Aquest pot ser un gran lema per als que ens agrada la fotografia de carrer.
Tags: Humanitat, teatre, espera.
Siguin aquestes lletres el meu petit homenatge per a aquest artista fotògraf a qui admiro i tant m'atreu la seva obra.
Salut i fins una altra!!!
Hoy ha sido una sorpresa agradable al abrir google y ver el doodle en honor a este gran maestro ... pero me ha encantado que tu te hayas sumado a este homenaje. Es una magnífica disculpa para repasar su obra y biografía
ResponElimina