divendres, 29 de novembre de 2013

L'insòlit pelegrinatge de Harold Fry o la casualitat de les semblances

La riquesa de pertànyer a un Club de Lectura.


Fa alguns mesos em vaig fer del Club de Lectura de Can Sales, la Biblioteca. El club el coordina na Maria José Garcia Mulas, ella ens va aconsellant els llibres que hem de llegir, passades unes dues o tres setmanes, els comentam en grup. Són experiències molt enriquidores, llegir un llibre i després fer-ne els comentaris i escoltar els dels altres, ens aporta diferents versions del mateix llibre. A més de llegir amb una especial atenció, perquè després els hem de comentar. 
Estic encantada en haver-me apuntat.
Aquestes setmanes esteim llegint, el Insólito peregrinaje de Harold Fry (en Castellá), de Rachel Joyce.

Harod Fry és un jubilat que viu, aparentment, una rutina completament grisa a la seva casa al sud d’Anglaterra, en companya de la seva dona, Maureen, ella dedica les hores i els dies a netejar la casa, és una obsessió quasi compulsiva. Un dia reb una carta d’una antiga companya de feina, Queenie i li diu que està morint-se i voldria dir-li adéu. Les paraules de Queenie el pertorben i el deixen molt afectat, així que pensa enviar-li una nota de consòl. Escriu la nota i la du fins la bustia de correus, però no envia la carta, decideix anar caminat fins una altra, a mida que es va atracant a la següent, va canviant d’idea, i pensa que pot arribar fins a la propera bustia, més tard quan arriba a una altra bustia pensa que estaria molt bé acomiadar-se en persona.
Tal com va, sense mòbil, sense roba adequada i unes nàutiques d’anar de passeig comença el seu insòlit pelegrinatge, escriu una breu nota a na Queenie demanant-li que l’esperi, que no es mori abans, que ell anirà a visitar-la, que ja ha començat a caminar … Tot això sense pensar en que li esperen més de mil kilometres i què ha de creuar tot el país.

La trama pareix molt simple, però no en té res de simple. Mentre va caminant Harold coneix molta gent, totes les persones li parlen i li conten la seva vida, coneix gent de totes castes, a poc a poc, passa a passa, revisa la seva vida, reconeix els seus errors i és dona compte de que ell mateix es fa culpable de coses que no són culpa seva, recordarà temps enrera, temps feliços i no tan feliços, torna fer dins la seva memòria el camí del seu matrimoni i trobarà les raons que l’han duit a convertir-se en el què és avui. Es retroba a ell mateix. Al mateix temps, la seva dona fa un camí similar, sense sortir de ca seva, enfadada i frustrada els primer dies, aniran deixant pas a l’enyorança i comença a veure la seva vida des d’una altra perspectiva.
Molt sutilment, l'autora no ens mostra només un pelegrinatge, el d'en Harold, sinó que a poc a poc introdueix també les vivències de la seva dona, teixint una història de reencontres.
És un llibre senzill, plé d'históries ben argumentades, sense caure dins el melodrama. El text no cansa ni es fa pesat.
He gaudit molt de la seva lectura. (encara em resten un parell de capítols per acabar-lo del tot)

I per acabar, vos diré que estant assabentada del pelegrinatge de na Xisca i la meva intenció de donar-li suport i fer durant un parell de dies, el camí amb ella, no n'he pogut estar d'explicar-vos la casualitat de tenir entre les meves mans aquest llibre tan adequat al moment que estic visquen ara.




Salut i fins aviat!!!


1 comentari:

  1. Pues estaba realmente intrigada por la historia de Harold Fry, estos días me he puesto a leerlo y estoy enganchada siguiendo el viaje de este jubilado. Gracias por la recomendación, seguro que te pediré asesoramiento alguna otra vez.
    Un saludo!

    ResponElimina

Els teus comentaris donen vida al meu bloc.