diumenge, 20 de febrer de 2011

Teulats de Santa Creu

Una vegada més, el passat diumenge, vaig estar amb la gent de ARCA amb la visita nomenada Teulats de Santa Creu, a partir d'aquesta sortida, ens acompanyarà un o una poeta o poetessa, segons convingui.
Aquesta vegada, amablement ens va acompanyar i va llegir alguns dels seus poemes Biel ST Sampol, va ser realment un plaer escoltar-lo. He de dir-vos que aquestes passejades sobre les teulades estan resultant molt millor del que mai em vaig imaginar.






Com que Biel Sampol ens va donar un llibret amb la mostra de la seva obra i ens anava indicant què poema estava llegint, aprofito per deixar-vos un dels seus bells versos.


[Liber Eclesitastes]
Porser sí, predicador
és bo saber que hem de morir
perque és senyal que som vius
i viure s'ho paga
(potser).
S'ho paga potser estimar
i també odiar de vegades
 i fins i tot envejar.
Però potser, fill de David, morir també s'ho paga,
i deixar d'estimar, d'odiar, d'envejar.
Si hi reflexionam fredament,
rei de Jerusalem,
fent abstracció del fet que per a bé o per a mal som vius
fa mal decantar-se per una cosa o l'altra.
Per sort o per desgràcia, no hem de triar generalment,
així que deixam que vida i mort segueixin el seu curs.
I, mentrestant, estimam, odiam, envejam ...
En una paraula, ens entretenim.
Si no ho féssim així, la tria fóra ben senzilla.
Potser.
Biel Sampol

l'Àngel  a l'entrada de la parròquia Santa Creu



Làpida de Bernardus de Cunilleres, prohome d'aquest temple.
 En aquesta vista del barri de Sant Pere, es pot observar la gran tradició mallorquina pel mar. Gairebé totes les cases més senyorials, tenen a la part alta una torreta de observació, ja que gairebé totes les persones que vivien en aquest barri eren armadors i sovint cercaven en l'horitzó (o dins el darrer blau, en boca de Carme Riera) a veure si veien arribar els seus vaixells.





 Vistes des del campanar, quina ciutat més preciosa !!!!!!!!!!!!

 
Biel Barceló compleix una missió encomiable, ens va assessorant i relatant amb molta gràcia, petites històries, moltes vegades petits detalls referits al lloc o algun detall del lloc, fent que amb els seus relats, anem (jo almenys) coneixent la cultura, part de la història de la meva ciutat, que tant m'agrada i amb aquests passejos he trobat l'activitat justa que em venia de gust fer. Cultura, història, 'pedres' i fotografia. No puc demanar més.


I aquesta ha estat la nostra sortida, Teulats de Santa Creu, desitj la hagueu gaudit, a mi m'ha encantat compartir-la amb tots els que vos heu interessat pel tema.

Salut i fins la propera

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els teus comentaris donen vida al meu bloc.