dilluns, 26 de setembre de 2011

S'estava coent una bona tempesta.

Aquests dies el cel ha estat bastant amenaçador, tot i que la tempesta que vos ensenyo és de l'anterior episodi, crec recordar que era a primers del mes de setembre, encara estàvem en es Tolleric.
En veure com s'anava encapotat i tancant el cel, em vaig animar a sortir fins als penya-segats, no em va defraudar l'espectacle, els núvols anaven apoderant-se de tot l'espai, no em vaig adonar que la que s'estava preparant era massa gran.
Des del mar, d'una banda, i des de la Badia de l'altra, un parell de ratxes de vent molt fort em van avisar que la tempesta estava damunt de noltros. A partir d'aquest moment ni em va donar temps a guardar l'equip, vam sortir a corre-cuita, guardant la càmera i plegant el trípode mentres corríem. Els raigs queien sobre els nostres caps, aquests no els vaig agafar, per pura precaució, ni es va acudir parar fins arribar a casa.
Com havia sortit a prendre raigs, al principi em va semblar que no en portava cap a la targeta, en revisar les fotos, una petita alegria, dos llamps a la llunyania ...

Salutacions a tots ia totes, ah! compte amb les tempestes d'estiu. ;-)

1 comentari:

  1. Esto si que es un cielo dramático ... es precioso, pero sabes que si no sales corriendo te pillará la tormenta de lleno. Pero merece la pena asegurar la foto ¿eh?

    ResponElimina

Els teus comentaris donen vida al meu bloc.