dissabte, 12 de maig de 2012

¿Heu anat a veure els homos de fang?


Simplement perquè estar en una illa realment té alguns inconvenients, entre d'altres, estar aïllats, com d'altra banda és totalment comprensible, si vius en una illa, estàs aïllat. Conseqüència directa.
Per això, els grans espectacles, teatres, ballets i moltes altres activitats culturals o d'una altra casta, aquí no arriben, qüestió de costos, carregar tots els estris en els camions tràiler i sortir a la carretera, és una cosa, embarcar i tot el que això comporta, té un cost molt més alt. D'altra banda la nostra particular idiosincràsia (manera de ser) fa que ens costi anar a veure certs espectacles, exposicions, ... un amic que sol dir algunes veritats, diu que si no tenim sobrassada, botifarrons o pa i taleca no ens movem de casa. Pot ser que tengui raó.
Tot aquest argument, és per dir que ja que estaven per aquí aquests soldats xinesos, que tanta repercussió tenen en la seva cultura i tantes visites acaparen quan es viatja més enllà de les muralles ... Aquests dies estan a Palma, i clar, em vaig acostar a veure'ls. : tota l'exposició està ben intencionada, però se la veu com a 'falsa' i fora de lloc. La història tal com la narren està una mica descafeïnada i com si faltés alguna cosa. Suposo que no acompanya el lloc, aquelles carpes provisionalment muntades. De tota manera ha estat interessant, ha estat una tarda de diumenge diferent.


Salut i fins la propera, ah! i fotos bones si pot esser.

2 comentaris:

  1. Me ha encantado la narración de los hechos y estoy totalmente de acuerdo, muy bueno ;D

    ResponElimina
  2. Por eso hay que ir a Xian a verlos, jeje, es un sueño.

    Me temo que lo que cuentas sucede lo mismo si no vives en Barcelona o en Madrid, una obra de teatro puede tardar años en verse fuera de esas ciudades, por ejemplo, por no hablar de las grandes exposiciones que sólo se ven allí, véase la del Hermitage. En fin, no sigo que me deprimo. :-)

    Un abrazo.

    ResponElimina

Els teus comentaris donen vida al meu bloc.