dimecres, 29 de febrer de 2012

Un dia de regal cada quatre anys

I ja que l'any ens regala un dia, sencer per disfrutarlo al complet, avui deixaré com a entrada al meu blog unes fotos dels molins del pla, què com sabeu, formen part de la nostra cultura illenca i que a poc a poc estan desapareixent sense que ningú faci alguna cosa per evitar-ho, o això crec, des de la meva ignorància.
Alguns matins per anar alimentant aquest cuquet fotogràfic, em dedico a cercar molins en franca decadència. Si algú llegeix aquestes notes i vol participar amb mi en aquesta pseudo denúncia, no té més que dir-m'ho i queda apuntat / da.
Espero que alguna de les meves fotos toquin alguna fibra dels responsables d'aquest patrimoni immaterial de la nostra cultura popular.



 La meva intenció és seguir donant contingut a aquesta mini denúncia, així que aniré publicant més fotos d'aquesta sangría molinera.


Salut i fins la propera (avui 29 de Febrer de 2012, bixest)

6 comentaris:

  1. Bon dia,
    Estic completament d'acord amb tú, aquest patrimoni desapereix i ningú fa rés per conservar-ho. Jo visc a Sant Jordi, així que conec bé la situació i a més el meu marit és restaurador de molins (ofici heretat del seu padrí i del seu pare). Estam intentant impulsar la protecció cap a aquest bé, però ara mateix des de les institucions no hi ha rés a fer, per això seguirem concienciant a la població. Moltes gràcies pel teu granet d'arena!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvinguda al blog, Carmina. Encantada que l'hagis utilitzat per expressar la teva preocupació. És el que volia, que les persones que s'interessin pels Molins vagin deixant els seus comentaris a veure si d'alguna manera aconseguim despertar sensibilitats dormides o amortallades ...
      M'encantaria prendre un cafè amb tu i el teu marit per xerrar una estona.

      Elimina
  2. Pep Bonet ha escrito: "La majoria de vegades es arbres no mos deixen voure es bosc.
    Hem avançat cap a una cultura de usar i tirar, de sa rentabilitat, no podem malgastar recursos ni temps ni esforços (fa més de 50 anys, n'Alvin Tofler ho va escriure en "es xoc des futur". En això li hem d'afegir es brutal avanç de sa tecnologia.
    Tot junt fa q es molt més rendible per un pagès regar amb una bomba automàtica, programable per ordinador, controlable a distància per radio i adaptable a ses informacions de s'Agencia Estatal de Meteorologia q anar a obrir sa paleta des safereig (i, de passo, fa més mudat)
    Desgraciadament, per es molí, segurament és cert q és més rendible.
    Ara sols mos queda estimar sa cultura i, en nom seu, estimar i defenssar sa nostra historia.
    Sa societat on vivim no se caracterisa, precisament, per defenssar cultures, més al contrari, simplicitat, mala educació, sumisió total a medis de comunicació alienants, cultura de tòpics, etc. etc.
    Sa llàstima és q aqueixa tara s'alimenta a si mateixa i, avui, es nins son educats per uns pares, mestres i societat mal educada.
    No sols cal denunciar, totalment necessari, si no conseguim tornar a inculcar valors no en sortirem. De fet, Cata, una part significativa de sa societat te contestarà -"...i quina utilitat tenen aqueixos molins?""
    Pep Bonet

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens molta raó, Pep, el futur ha anat arribant amb força, poc a poc ha anat deixant enrere moltes tradicions. Llàstima que algunes siguin tan difícils de recuperar.
      Salutacions

      Elimina
  3. Por nuestra parte siempre estamos dispuestos a colaborar en la conservación del patrimonio Cata. La espada del vikingo está bien afilada para estos menesteres.

    ResponElimina
  4. A ver si nos ponemos las pilas y logramos alguna salida de grupo. Estoy deseándolo. Un saludo Juan y gracias por la oferta.

    ResponElimina

Els teus comentaris donen vida al meu bloc.